Quan es vol fer ficció…

Obra de ficció composta de diversos capítols o episodis amb uns protagonistes fixos que participen en una mateixa trama. En general podem distingir entre les sèries de ficció que s'emeten diàriament i les que s'emeten un cop per setmana. També n'hi ha que segueixen altres pautes, com ara les que s'emeten dos dies seguits o quan se n'emeten dos capítols seguits el mateix dia; o sèries en què es poden desenvolupar trames i subtrama paral·leles que se superposin més o menys.

Per ficció s'entén el que és oposat a la realitat, tot i que de vegades els programes de ficció poden reproduir el món real. El llenguatge de ficció inclou elements com ara la descripció precisa del perfil dels personatges, de les accions que hauran de fer i dels entorns per on s'hauran de moure, així com els objectes que hi sortiran.

Sèrie d'esdeveniments tal com es presenten en una narració, ja sigui literària, teatral, cinematogràfica o televisiva.

trama secundària inclosa en la trama principal.

És l'organització de totes les accions associades a l'elaboració d'un programa, des del lliurament de guions fins a les operacions de postproducció. La planificació de producció estableix quin és l'ordre de gravació òptim d'un conjunt de capítols o d'escenes, que no té per què coincidir en absolut amb l'ordre en què s'emetran o amb l'ordre en què es veuran un cop muntades.

Escriptor especialitzat en la redacció de guions literaris i en la creació de trames de ficció o d'altra mena. Durant la gravació també està pendent dels possibles canvis de text o de diàlegs que puguin sorgir sobre la marxa.

són els objectes que es fan servir als programes, com ara cadires, gots, plantes, etcètera. Si no es troben al mercat, se'ls fabrica expressament. Qui se n'encarrega és l'atrezzista.

L'angoixa de la pàgina en blanc s'explica perquè en els programes de ficció les situacions en què es col·loquen els protagonistes solen ser, en general, completament inventades, a diferència dels programes d'entreteniment (on els guions se solen desenvolupar a partir d'esquemes preestablerts) o dels programes informatius (on els guions s'elaboren a partir de notícies). L'absència d'elements on recolzar-se fa que en el moment de posar-se a escriure un guió de ficció el guionista es pugui angoixar. En tot cas, però, es tracta d'una angoixa passatgera que sol desaparèixer quan un comença a escriure.

Seqüència de dibuixos en forma de vinyetes de còmic per visualitzar i aclarir amb més exactitud com seran els plans, els tirs de càmera, la disposició dels personatges. És tracta de la planificació de tot el programa

El formen tots els professionals que intervenen en la gravació d'un programa. Sol estar compost, com a mínim, pel realitzador, el productor i els tècnics de so i de llum, acompanyats, si convé, dels seus respectius ajudants. Si hi intervenen actors, també calen professionals d'estilisme (maquillatge i perruqueria). Si la gravació té lloc en un plató, cal afegir-hi el regidor.

Es considera que l'equip artístic està format per tots aquells professionals que han creat la imatge d'un programa. Per tant, en un equip artístic hi pots trobar qui dissenya l'espai, qui vesteix o caracteritza els personatges o qui posa les llums, entre molts.

És el guió tal com l'escriu el guionista, en què, a més d'especificar si l'acció transcorre en un exterior o en un interior, si de dia o de nit, es defineix el perfil dels personatges i els entorns per on s'hauran de moure. També inclou els diàlegs, les accions que hauran de fer i els objectes que sortiran en la gravació.

guió tècnic:

És el guió que es redacta a partir del guió literari. A més dels diàlegs i de les acotacions, el guió tècnic inclou informació com ara descripcions de plans, de moviments de càmera, de preses de so, de fonts d'il·luminació, etc. És a dir, especifica tots els detalls tècnics que necessitarà l'equip de gravació.

És la fase posterior a la gravació d'un programa i inclou principalment l'editatge d'imatge i de so.

Responsable de l'atrezzo.

És l'espai escènic que capta l'objectiu de la càmera durant una presa.

És el resultat visual que dona una càmera després d'haver decidit la seva posició respecte a l'objecte i l'enquadrament que li vols donar. La combinació dels dos elements ens donarà un pla. Quan diem, per exemple, que hem fet un pla curt contrapicat estem donant la definició d'un tir de càmera fet per sota del nivell de d'un objecte que ocupa bona part de l'enquadrament de la pantalla.

Persona que té la responsabilitat final sobre la imatge i l'àudio, en l'elaboració d'un programa, sobretot en els seus aspectes artístics.

És qui s'encarrega de portar el control del pressupost i de coordinar tots els elements necessaris per a la gravació d'un programa (presentador, actors, equip de gravació, públic, vestuari, maquillatge…)

Mot amb què s'anomenen les actuacions conjuntades de perruqueria, maquillatge i vestuari sobre un actor o un presentador.

En un guió literari, una acotació és una descripció, al marge dels diàlegs, de les accions que hauran de fer els actors i dels objectes que es fan servir en la gravació d'una escena.

La imatge obtinguda des del moment que comença la gravació fins que es deté.

Són rialles d'un públic imaginari que es col·loquen després d'un gag per augmentar-ne l'efecte còmic; és un recurs que s'utilitza freqüentment en comèdies de situació.

La comèdia de situació (també anomenada sitcom) es caracteritza pel fet de ser una sèrie de capítols en què un grup de personatges situats en un entorn comú, com ara una casa particular o el seu lloc de treball, segueixen un guió basat en diàlegs de caràcter humorístic.