La llum

Llum base:És el mínim de llum que fa falta per il·luminar una persona, un objecte o un espai.

spot light És un feix de llum concentrat (llum dura) col·locat al costat de la càmera. És la llum que només il·lumina la persona o un objecte principal i hi dóna protagonisme. Fa una ombra dura. Es col·loca frontalment a la mirada de la persona.

fill light És una llum difusa, suau, que il·lumina tot l'espai, la persona o l'objecte principal, i el seu entorn. Com que és una llum difusa, no fa ombres; fins i tot, suavitza l'ombra que fa la llum principal. Es posa generalment de 0 a 30º en relació amb l'eix òptic de l'objectiu de la càmera, i al costat de la llum clau o principal.

back light És un focus que es col·loca entre el personatge i el fons, darrere de la persona o l'objecte, per tal de "desenganxar-la" del fons. La llum de contra dibuixa una línia que fa ressaltar el contorn del personatge i el separa del fons. Normalment, si posem una llum principal, posarem també una llum de contra.

El sistema més usat per descriure el color de la llum en la producció cinematogràfica i en vídeo és l'anomenat color de la temperatura. Aquesta escala deriva del color d'un cos negre teòric (un objecte de metall que no té color en si mateix, tècnicament conegut com a radiador de Planck). Si l'escalfem fins que estigui incandescent, el cos negre irradia llum i canvia de color segons la temperatura.

Aquesta descoberta, la va fer lord Kelvin, i la temperatura s'expressa en graus Kelvin en honor al seu nom. Els graus Kelvin s'abreugen amb la K i s'hi omet el símbol dels graus. En aquesta taula apareixen algunes temperatures de color de les fonts de llum més habituals:

Espelma, 1.500 K

Posta de sol o alba, 2.000 K

Tungstè de baixa potència, 2.900 K

Tungstè halogen, 3.200 K

Llum fluorescent-llum de dia, 4.000 K

Sol, matí o tarda, 4.400 K

Arc de carbó, 5.000 K

Sol del migdia, 5.500 K

HMI, 5.600-5.800 K

Llum del sol o del cel al migdia, 6.500 K

Cel ennuvolat, 6.800 K

Cel blau, 10.000-20.000 K

Els reflectors són pantalles que reflecteixen la llum de forma difuminada cap a un espai o un objecte, a partir de la incidència sobre la seva superfície de raigs de llum natural (sol o lluna) o artificial (provinents d'un focus).

És una estructura amb tres peus que suporta un instrument, com ara una càmera o un telescopi, i que sol permetre moviments panoràmics, amb les mínimes vibracions possibles.

Suport metàl·lic en forma de braç llarg amb rodes a la plataforma del qual es col·loca un micròfon o una càmera per fer preses de so directe. Quan la girafa no té base i es porta amb les mans s'anomena "perxa".

Són els sons de diversa procedència (diàlegs, música, veus en off, efectes de so) que acompanyen les imatges d'una producció audiovisual.

Són rialles d'un públic imaginari que es col•loquen després d'un gag per augmentar-ne l'efecte còmic; és un recurs que s'utilitza freqüentment en comèdies de situació

És l'encarregat, un cop muntades les imatges, de mesclar els diàlegs i afegir-hi la música i els efectes sonors, creant-ne de nous si cal, i d'equalitzar la mescla al final de tot.

Equilibrar el senyal d'àudio atenuant les freqüències altes i amplificant les baixes.

La comèdia de situació (també anomenada sitcom) es caracteritza pel fet de ser una sèrie de capítols en què un grup de personatges situats en un entorn comú, com ara una casa particular o el seu lloc de treball, segueixen un guió basat en diàlegs de caràcter humorístic.

Corrent elèctric que transporta informació sonora.

1. de llum: projector que emeteix raigs de llum.
2. òptic: pla on convergeixen el raigs de llum després de passar per l'objectiu de la càmera, i és el punt on la imatge apareix amb la màxima nitidesa.

Aparell que genera llum mitjançant una làmpara dins d'una caixa reflectora.