El llenguatge de la càmera

Les respostes a les cinc preguntes Who? (qui?) What? (què?) Where? (on?) When? (quan?) Why? (per què?) donen la informació essencial sobre els fets a què es refereix la notícia, ja que no n'hi ha cap que es pugui contestar amb un simple "sí" o "no".

És el guió tal com l'escriu el guionista, en què, a més d'especificar si l'acció transcorre en un exterior o en un interior, si de dia o de nit, es defineix el perfil dels personatges i els entorns per on s'hauran de moure. També inclou els diàlegs, les accions que hauran de fer i els objectes que sortiran en la gravació.

És el guió que es redacta a partir del guió literari. A més dels diàlegs i de les acotacions, el guió tècnic inclou informació com ara descripcions de plans, de moviments de càmera, de preses de so, de fonts d'il·luminació. És a dir, especifica tots els detalls tècnics que necessitarà l'equip de gravació.

És el guió que es redacta a partir del guió literari. A més dels diàlegs i de les acotacions, el guió tècnic inclou informació com ara descripcions de plans, de moviments de càmera, de preses de so, de fonts d'il·luminació. És a dir, especifica tots els detalls tècnics que necessitarà l'equip de gravació.

És el guió tal com l'escriu el guionista, en què, a més d'especificar si l'acció transcorre en un exterior o en un interior, si de dia o de nit, es defineix el perfil dels personatges i els entorns per on s'hauran de moure. També inclou els diàlegs, les accions que hauran de fer i els objectes que sortiran en la gravació.

Seqüència de dibuixos en forma de vinyetes de còmic per visualitzar i aclarir amb més exactitud com seran els plans, els tirs de càmera i la disposició dels personatges. És tracta de la planificació de tot el programa.

La imatge i el so són la base de la comunicació audiovisual (televisió). D'entrada, el més important d'una imatge és que es vegi bé, que estigui ben enfocada. Per aconseguir-ho, hem de tenir llum. Ara, disposem de càmeres que graven amb poca llum.
Disposen d'una lent variable amb què podem apropar-nos a l'objecte tancant pla (fer zoom) i obrir pla agafant el màxim angle de visió (gran angular). Per exemple, si has de fer una entrevista, situa't a prop de l'entrevistat i grava'l amb el pla obert amb gran angular. Així, evitaràs, si portes la càmera a mà, que la imatge et vibri. Si fas servir el zoom tancant l'objectiu per gravar un objecte allunyat, et caldrà un trípode. Així, la imatge no vibrarà.

Objectiu que permet captar la imatge d'un objecte situat a molta distància de la càmera. Objectiu de distància focal llarga que s'utilitza per apropar òpticament objectes llunyans.

Objectiu de distància focal curta que agafa un camp visual més gran que el d'un objectiu normal

És una estructura amb tres peus que suporta un instrument, com ara una càmera o un telescopi, i que sol permetre moviments panoràmics, amb les mínimes vibracions possibles.

Interferència visual produïda per l'abundància de línies estretes, com ara les ratlletes d'un teixit o les costelles d'una persiana. Fa un efecte de vibració en la imatge perquè hi ha un píxel al qual li queda la línia (del teixit) al mig. Això s'arregla obrint o tancant el pla. Ara, en alta definició (HD), és més difícil que passi.

Tècnica de filmació que consisteix a desplaçar la càmera, muntada sobre un suport mòbil. Consisteix a moure la càmera endavant o endarrere seguint el seu eix visual, o bé paral·lelament a un objecte que es mou.

Tipus d'objectiu que permet variar la distància focal de forma contínua, de manera que ens permet fer l'efecte que ens apropem a l'objecte gravat (zoom-in) o que ens n'allunyem (zoom-out).

És la distància entre el centre òptic de la lent o conjunt de lents i el pla focal (és el punt on es forma la imatge refractada per la lent); en aquest punt se situa el sensor de la càmara.

(També anomenada “PAN”) És el moviment de la càmera sobre els seus eixos vertical i horitzontal. La "pan" vertical gira sobre l'eix horitzontal: de dalt a baix o de baix a dalt. La "pan" horitzontal gira sobre l'eix vertical: d'esquerra a dreta o de dreta a esquerra.

Línia recta imaginària que va des del centre de l'objectiu de la càmera fins al centre de l'enquadrament.

És el que dóna més protagonisme a l'objecte o a la persona que graves.

Reparteix el protagonisme entre l'objecte o la persona gravats i el seu entorn

S'obté col·locant la càmera en una posició més elevada que la persona o cosa que graven. L'efecte que s'obté és que el personatge gravat apareix en una posició més baixa.

És l'invers del pla picat: la càmera se situa per sota de l'objecte gravat i dóna un aire de superioritat a l'objecte gravat.

És l'espai que capta la càmera durant una presa.
Els enquadraments es classifiquen basant-se en les proporcions del cos humà.

Pla molt curt que mostra un detall de la persona o d'un objecte.

És un pla general molt més obert, que converteix el cos humà en un element més de l'espai que s'hi ensenya.

Sistema de presa d'imatges que usa un arnès i un braç articulat per estabilitzar els moviments de la càmera en els tràveling.

Càmera que es pot dur a la mà i que permet gravar sense utilitzar trípodes, grues o altres suports

Plataforma amb rodes que permet desplaçaments de càmera continus i sense brusquedats. Pot anar sobre rail o directament al terra. En aquest cas, és important que el paviment sigui llis.

En un guió literari, una acotació és una descripció, al marge dels diàlegs, de les accions que hauran de fer els actors i dels objectes que es fan servir en la gravació d'una escena..

Escriptor especialitzat en la redacció de guions literaris i en la creació de trames de ficció o d'altra mena. Durant la gravació també està pendent dels possibles canvis de text o de diàlegs que puguin sorgir sobre la marxa.

És la composició dels elements dins del marc de la càmera.

És el marge o l'espai que queda entre l'objecte enquadrat i el marc de la pantalla. Quan enquadris una persona de perfil, deixa més marge entre ella i el marc cap a on està mirant; quan enquadris un objecte en moviment, per exemple un cotxe de carreres, ha de quedar més espai buit (l'aire) entre l'objecte i el marc cap a on es dirigeix. Quan captis la imatge d'un objecte en moviment, deixa que entri des de fora de quadre i surti del pla. Això et serà útil a l'hora d'editar de manera clàssica. Per exemple: una persona amb un got d'aigua, si el got surt del pla, pots posar la persona o el got en una altra acció.

És l'element bàsic d'un sistema òptic. El nom de "lent" li ve de la forma de llentia. És transparent i està formada per dues superfícies refringents amb un eix comú. Una de les cares, almenys, és corba. Atenent a la forma de les seves superfícies, les lents es classifiquen en biconvexes, planoconvexes, concavoconvexes, planocòncaves i bicòncaves; atenent a la manera de desviar els raigs de llum, es classifiquen en convergents, que són, normalment, més gruixudes del centre que de la perifèria, i divergents, que són més gruixudes de la perifèria que del centre.

Combinació de lents col·locades a l'extrem d'una càmera que permet formar una imatge enfocada de l'exterior sobre una superfície sensible (el sensor) que la recull per mitjans electrònics.