El disseny gràfic

Peça audiovisual extraordinàriament breu que serveix de separador entre diferents parts d'un mateix programa.

És com s'anomena un tipus de peça audiovisual molt breu que serveix de separador entre els programes i la publicitat.

El llibre d'estil especifica quins indicadors corporatius utilitzarà una cadena, com ara el logotip, els colors, les tipografies, les melodies, les veus dels presentadors, etcètera.

Superposar una imatge a una altra, de manera que es vegin totes dues alhora.

És un recurs que permet insertar darrere del presentador o de l'actor les imatges que volem (foreground). Per fer-ho, es posa un fons llis d'un color, verd o blau, anomenat fons de croma, i es grava el presentador o actor al davant. En directe o a les sales de muntatge, se substitueix (senyal key) el color verd o blau per les imatges que interessen (foreground) com un decorat (decorat virtual); per exemple, mapes meteorològics en l'espai dedicat a la previsió del temps. Per fer un chroma tenim, doncs, tres elements fonamentals: background o fons, foreground o la imatge insertada, i el senyal de key o retall.

Gravació d'una gravació, que inclou imatges del procés de gravació d'un programa, incloses les preses falses.

Estil i mida de les lletres que apareixen en pantalla, especialment en els chyrons i en els títols de crèdit.

Són tots aquells elements que ajuden a definir el “look” d'una cadena de televisió i la identifiquen enfront d'altres canals. El disseny d'aquests elements, que són presents en totes les caretes, ràfegues i molinets, a més d'identificar el canal, transmeten la seva estètica i el seu estil de continguts.

Prové del terme anglosaxò continuity. En una cadena de televisió, són aquells elements visuals i sonors propis que la identifiquen enfront d'altres canals. El disseny d'aquests elements, que són presents en totes les caretes, ràfegues i molinets, a més d'identificar el canal transmeten la seva estètica i el seu estil de continguts. És la imatge de la cadena.
També es parla de continuïtat en una cadena de TV a la responsabilitat que els programes es vagin emetent a l'hora i en l'ordre previst.

És l'espai on es fa l'editatge dels plans que s'han gravat prèviament. Els acabats d'àudio també es solen fer un una sala especial.

Presa que per qualsevol motiu ha sortit esguerrada i que, per tant, cal repetir.

Es pronuncia "càiron". És com anomenem a TVC els textos que surten sobreimpressos a peu de pantalla.

Llista de totes les persones que han col·laborat en l'elaboració d'un programa. Normalment es col·loquen al final.

És el logo sobreimpressionat a les imatges que apareix en un angle de la pantalla i que identifica el canal. La mosca de la cadena no es posa a la publicitat.